Espero comptar amb la seva comprensió: A l’Ajuntament d’Alcalà-Alcossebre s’ha arribat a una situació de una gravetat com mai podia pensar quant vaig acceptar la proposta que em va fer el PSPV-PSOE per anar en la seva llista. Penso que ú ha d’actuar sempre de manera responsable i amb humiltat. Però arribats a aquest punt procuraré estar a l’altura de les circumstàncies per a defendre els interessos més legítims del meu poble i els meus drets com a militant de base del PSPV-PSOE.
Es per això que presento la renúncia a les meves responsabilitats de govern de manera immediata e irrevocable. Perquè jo no estic disposat a consentir ni un dia més l’engany de que governo Alcalà Alcossebre en nom del PSPV-PSOE i amb la complicitat de qui l’avala; Adolfo Sanmartí, Secretari Comarcal, el senyor Vicente Vinuesa, l’amic personal de l’alcaldessa, avui autèntic poder i “alcalde en l’ombra” i ahir ideòleg i president del PP local. Més quant no hi havia ni hi ha cap necessitat del seu vot, estant com està Esquerra Unida.
Donaré les instruccions als serveis d’intervenció per a que el sou que em pugui correspondre des d’aquest moment es reparteixi de la següent manera: 20% per a Amnistia Internacional, 20% per a Metges Sense Fronteres, 20% per a Greenpeace i 40% per a les víctimes i la reconstrucció del sud-est asiàtic.
Deixo els meus càrrecs a disposició de l’ultima instància orgànica del partit, esperant que aquesta actuo (com marquen els estatuts del PSOE, art. 7.1.h) imparcialment i equitativament, cosa que fins ara no s’ha respectat. Espero poder continuar al partit amb llibertat per treballar i aconseguir una renovació profunda a nivell local i comarcal sempre amb el més profund respecte als estatuts i al funcionament intern.
Voldria puntualitzar que, havent-se negat la Executiva Comarcal a escoltar-me, pretenent imposar-me la seva voluntat, que no la del partit, vilipendiant el sentit de la paraula democràcia i els propis estatuts i ètica del PSOE d’una manera parcial, interessada i patrimonial, poso el cas en mans de l’Executiva del País Valencià, i en cas de que la resolució d’aquesta no em sigui satisfactòria, recorreré en segona instància a la Comissió Executiva Federal a través de la Comissió de Garanties, dret que em garanteixen els Estatuts Federals del PSOE.
Amb aquesta decisió ningú pot dir, sense caure-li la cara de vergonya, que Olivier Herrera no és un home de partit. El partit sabrà escoltar-me i no amagar-se com fan certs membres de l’executiva comarcal, que avui estan presents arribant tard i malament. I vull que quedi ben clar que ser militant del PSOE implica tant el complir amb les obligacions com l’exigir que es respectin els drets d’afiliat i que s’apliquin els estatuts de manera equitativa a tots el seus militants.
Al mateix temps anuncio que demanaré, per les vies establertes, que s’obri expedient informatiu a les executives locals i comarcals del PSPV-PSOE i que si les conclusions ho indiquen necessari, sent els estatuts d’obligat compliment per a tots els afiliats, que s’obri un expedient disciplinari amb totes les conseqüències a tots els qui els correspongui.
Per entrar en el tema concret que ha segut el detonant d’aquesta situació: “la ubicació de la depuradora”, els ho posaré fàcil (dues línies seran suficients): en primer lloc no ens sobra l’aigua i, si pel mateix preu vostès poguessin triar entre un televisor de 14 polzades o un de 32, què farien?
Es així de fàcil, no permetin que ningú els maregi amb més històries.
Sent fidel als meus principis i estant en profund desacord amb l’actitud de la majoria dels meus companys, demano públicament seny i consens; per això proposo una vegada més que s’aplaço la votació el temps necessari per que seiem tots a dialogar com a persones civilitzades que som, donant la informació deguda i recollint la opinió del nostre poble, les bases dels partits i les diferents associacions de tot tipus, per actuar després tal com cal en el seu nom.
Vull que quedo clar: la meva opinió sobre la depuradora des d’abans de donar el Sí a anar en la candidatura del PSOE i des del primer dia amb responsabilitats de govern ha estat la que ara defenso amb més arguments.
Jo, sent un lliure pensador, m’adhereixo a un partit per que sé que la unió fa la força, disposat a respectar en tot moment i lloc les regles del joc democràtic. Però per damunt de les sigles que pressuposen una actitud estan els fets, fets que en aquest cas evidencien una altra de ben diferent.
He pres aquesta decisió perquè els meus companys de govern tenen una manera d’entendre la política que no es la meva, sent impossible per a mi treballar en aquestes condicions.
L’equip de govern actual està fent en lo social i urbanístic, entre altres, una política més a la dreta que el PP, i posaré alguns exemples:
- Negar als regidors la informació de primera mà que han de donar els tècnics competents.
- Intentar condicionar el seu vot a projectes meus, depenent de quin sigui el meu vot a projectes seus.
- Acusar en un plenari a tot un col•lectiu -en aquest cas els magrebís- de ser uns lladres i incitar a “fer-los una atemorà”.
- Companys de govern que s’abstenen en temes tant sensibles com son la violència de gènere o la guerra d’Irak.
Li correspon al PSPV-PSOE trobar una solució i ell serà l’únic responsable de la seva decisió. Jo amb la postura que he adoptat no seré impediment per a que el meu partit faci el que tingui que fer. Jo el més que puc fer es aportar un modest suggeriment: penso que el partit hauria de considerar el nomenar una Comissió Gestora per a reconduir l’agrupació local i fer valer la seva majoria en l’equip de govern per establir unes regles de joc basades en el respecte, la confiança i la transparència amb “llum i taquígrafs” per a tots els temes de l’ajuntament, que són en definitiva els temes del poble. Implantar aquestes regles solament està en mans del PSPV-PSOE.
Arribat aquest punt, anuncio que em dedicaré amb tota la meva perseverança a aconseguir crear i fer funcionar un Fòrum Social que serveixi de germen de la futura majoria socialista d’Alcalà-Alcossebre (caldrà que recordem tots una altra vegada la lletra de “l’estaca” que Llach ja cantava quan jo vaig néixer al 76?), garantint que tothom que vulgui formar- ne part pugui participar d’una manera activa aportant les seves idees i que serveixi de vehicle per a canalitzar totes les iniciatives socials individuals i col•lectives dels ciutadans, amb l’esperança de que en pugui sortir una candidatura de gent preparada per afrontar les seves responsabilitats de govern democràtic en el futur.
En la meva decisió, penso mantindrem ferm fins a les últimes conseqüències.
En febrer de 2004, el mantindrem ferm en la defensa del interessos del meu poble: estem parlant dels 450 milions de pessetes del Pla d’Excel•lència Turística. Em va costar que tots els companys de govern i de partit reneguessin de mi. Estava segur de que el temps m’acabaria donant la raó. Avui puc dir en la cara ben alta que l’Audiència Provincial de Castelló ha desestimat per segona vegada i de manera inapel•lable la denúncia (que més que una denúncia fonamentada, sempre m’ha semblat un intent d’intimidació) presentada contra l’únic regidor que no va claudicar front a les pressions d’aquest, diguem-ne, empresari hostaler.
Avui són els meus companys de l’equip de govern els que estan obligats a donar explicacions al poble de per què varen canviar el seu vot primer, a favor de no renovar-li a l’empresa de la dona del Sr. Escorihuela el contracte per la Gerència del Pla d’Excel•lència Turística. Els arguments que es van estimar en aquell moment van ser l’important retràs que sofrien els projectes del Pla, el cost de la gerència: 10 milions de pessetes a l’any, i l’oportunitat de canviar de sistema de gerència per un més econòmic i donant sentit al principi de lliure concurrència, per a acabar canviant el sentit del seu vot condicionats per l’actitud de qui es va permetre amenaçar en fer perdre 300 milions de pessetes d’inversions si no es tornava a contractar a l’empresa de la seva dòna.
També estan obligats els meus companys de partit a demanar-me disculpes per no haver recordat “en aquells moments” l’article 7.1.h dels Estatuts, per no haver-me defensat front aquest atac inqualificable, més quant jo vaig actuar en aquell moment recolzat per un alt càrrec del PSPV-PSOE que després no s’ha atrevit a donar la cara.
També haurà de demanar disculpes el Sr. D. Carlos Escorihuela al poble d’Alcalà i d’Alcossebre per haver-se adreçat i haver tractat als representants polítics, legítimament triats pel poble d’una manera tant despreciable com intolerable.
En aquell moment els meus propis companys de partit de l’executiva comarcal em van intimidar, pretenent fer pesar sobre mi tota la responsabilitat d’una possible trencada de l’equip de govern, i cert és que en part ho van aconseguir, forçant-me a prendre la decisió de callar-me “per precepte mèdic” (es a dir per la meva salut) durant un temps prudencial. Avui sé que vaig triar la millor opció donades les circumstàncies, però també se que faré tot el possible per no haver de prendre mai més una decisió que estigui en conflicte en els meus principis morals i ètics.
Ara, els mateixos companys de partit pretenen fer servir la mateixa tàctica miserable, utilitzant la força que els dona el seu càrrec per fer pesar la seva veu dient disparats i acusant-me de ser jo qui vol trencar i desprestigiar el Partit, pretenent fer-me carregar a mi amb la seva intransferible responsabilitat, ja que ells són els únics responsables de la situació en que es troba l’agrupació local. Agrupació que ha perdut en els últims anys més d’un 71% dels afiliats, la majoria dels quals avui no volen saber res del partit i els cau la cara de vergonya de veure el que està passant al PSOE d’Alcalà de Xivert.
Dit tot açò voldria dir, per a que es donin per assabentats tots i en especial en Subdelegació de Govern de Castelló, que tinc por per la meva seguretat personal i per les reaccions incontrolades que algú pugui dirigir contra mi o contra el meu patrimoni. En algunes ocasions ja se m’ha agredit verbalment, mes tímidament s’han atrevit a posar-me la ma damunt. Es per això que tinc legítima por de sofrir alguna agressió personal. Espero que en aquest cas el temps no m’acabo donant també la raó.
Per tancar la meva intervenció, vull dir que em sap molt greu que una situació interna d’un partit polític acabo repercutint en l’acció institucional, i que en definitiva sigui el poble qui acaba sofrint les conseqüències; es per això que brindo al PSPV-PSOE aquesta oportunitat d’assumir la seves obligacions i responsabilitats sense demora ja que la depuradora d’Alcalà i Alcossebre fa ja massa temps que hauria d’estar inaugurada. Necessitem un partit amb coratge i les idees clares per consolidar una majoria d’esquerres que pels seus fets convenci al poble i pugui portar endavant un projecte de progrés. De no fer-ho com cal seran ells (executives local i comarcal) qui li obriran una “autopista al govern” amb una nova majoria absoluta al PP en les properes eleccions.
També faig una crida a que, una vegada presa una determinació legítima i definitiva al respecte de la ubicació de la EDAR pel plenari de l’ajuntament, totes les forces polítiques sense excepció i totes les administracions implicades en aquest projecte vital, sumen els seus esforços amb lleialtat per que la futura depuradora sigui una realitat el més aviat possible.
Per acabar, i apel•lant al meu dret constitucional de llibertat d’expressió i de comunicar informació, des d’ací Invito a tot el Poble a acudir a una xerrada que donaré (si no m’impedeixen utilitzar aquest local) demà dijous a les 20 hores a la sala d’exposicions d’Alcossebre.
