Oct 31 2007

Resposta i retorn

Archivado en general   |  Comentarios (0)

Salut Garcés, t’estic agraït pel teu comentari sobre el bloc, suposo que d’això es tracta, d’intentar fer d’altaveu a favor de la llibertat, tot i que de vegades altres obligacions ens forcen a apartar-nos temporalment d’aquesta tasca que, tot i que pot semblar fàcil, demana molta dedicació. El teu comentari m’ha forçat a contestar-te i, ja posats, m’he decidit a reprendre la tasca del bloc en les últimes setmanes vaig haver d’aparcar a un costat, que ú no pot estar a tot arreu al mateix temps.

Respecte al teu cometari sobre la dimissió de Plà (i “la meva experiència” no te res a vore en la meva opinió al respecte d’aquest punt concret) vull fer les següents reflexions:

Dius: “davant de la insinuació … la dimissió i tarda poques hores en produir-se”. Si Plà ha dimitit només per insinuacions llavors resulta que com a polític es molt més patètic e incapaç del que mai hagués pogut imaginar i ens dona idea de quin nivell polític tenim al PSPV. La dimissió de Pla era imprescindible, però no ara per aquest assumpte; Plà tenia que haver dimitit l’endemà de les eleccions pels mals resultats aconseguits.

Tu mateix ho dius: “El problema es el resultat injust que es transmet cap a fora: si éste està imputat per no se sap quants delictes i ahi permaneix en el seu càrrec… si sobre éste altre només hi ha insinuacions i dimiteix… la gent pensa que més fort es lo del que dimiteix que lo del que queda en el seu lloc i això no es possible i ho tenim que saber explicar, perquè no es veritat.” Pues bé, igual no es veritat que quantitativament una cosa sigui més greu que un altra (que qualitativament no ho tinc tan clar) però el que es clar es que l’únic que tenia que donar explicacions va callar i va presentar la dimissió en lloc de presentar arguments i defensa.

Es clar que hi ha situacions i situacions, i que no sempre cal esperar a sentències en ferm (més encara amb la lentitud de la justícia) per demanar dimissions, puix hi ha casos com el de Fabra que clamen al cel. Però el fet de que un polític dimiteixi a la primera de canvi sense ni provar de defensar-se només pot entendres de dos maneres: o bé no té defensa possible o bé es incapaç de lligar les quatre paraules necessàries que caldrien per explicar “la veritat” en la seva defensa. Amb açò no sols demostra la seva total ineptitud e incapacitat sinó que de retruc perjudica el bon nom de tants i tants companys socialistes honrats que treballen i lluiten per fer del món un lloc més just.

Dius: “Uns politics no son igual que altres. Simplement uns tenen el llistó ètic molt alt (PSOE), i altres (PP), simplement, no el tenen.” Jo penso que la ètica política està per damunt les sigles i de polítics sense ètica ni vergonya (com de polítics honrats) hi ha en tots els partits, si bé en uns més que en uns altres.

En el cas concret de Plà no podem parlar de “llistó ètic” quant directament no té ni ètica ni vergonya, i ací si que entro al meu cas particular: Plà era coneixedor de tot quant va passar en Alcalà en la passada legislatura i com a Secretari General del PSPV i tenia unes funcions ben clares, determinades pels estatuts. Plà no solament es va negar a escoltar la meva versió, es va negar a rebre’m, va omitir les sever responsabilitats com a Secretari General, va sentenciar arbitràriament coneixedor de la injustícia, va avalar el pacte amb estafadors i especuladors en Alcalà, va condemnar a l’Agrupació d’Alcalà a l’ostracisme i a Alcalà-Alcossebre a una majoria absoluta del PP que ja vorem que suposarà. Resumint, el més suau que objectivament puc dir de Plà, partint de la meva experiència directa amb ell, es que es un covard, un traïdor, un irresponsable i un inquisidor –característiques en les antípodes de la ètica.

Vull afegir sobre aquest últim punt i per acabar, que en un partit que funcionés de veritat democràticament, mai es podria haver arribat a una situació com aquesta, i que si tot açò a acabat succeint no es només per ser com es Joan Ignasi sinó perquè el PSOE ha deixat que tot açò passi. La culpa, per tant acaba sent de tots els companys del partit que, agafant paraules teves, davant “acreditacions efectives de conductes –dins el PSOE- carents de tota ètica personal i política”, responen amb silenci desviant la mirada cap a altra part.



Fòrum ciutadà d'Alcalà-Alcossebre