Després de tantes i tantes barbaritats (començant per la ubicació proposada a Ribamar pel PP i passant per tot el que s’ha dit i publicat en tot aquest temps) i malgrat la nefasta gestió de l’actual equip de govern (ja que si les coses s’haguessin fet bé a hores d’ara la depuradora ja estaria feta i en funcionament) sembla ser que la tant urgent depuradora d’Alcalà-Alcossebre està ja una miqueta més a prop.
El passat 8 de març es publicava la licitació, els mitjans se’n feien ressò de la publicació, i el divendres, al temps que es publicava la licitació al DOGV, l’ajuntament anunciava, a la fi, que havia tancat un acord amb els propietaris dels terrenys per a la seva adquisició i posta a disposició de la EPSAR.
No me’n puc estar de recordar que la ubicació definitiva de la depuradora, a l’oest de la AP7, en la partida del Racó de l’Home, va ser la que jo mateix vaig defensar des d’un principi (lleugerament modificada per l’aportació de Navarro d’EU que l’allunyava una mica més del riu però que partia de la base del meu plantejament) i que va ser finalment assumida per majoria.
El més curiós del cas es que els que em van expulsar il·legalment del PSOE per defendre aquesta ubicació front a la que ells proposaven (PSOE + Vinuessa + BLOC proposaven l’entrada d’Alcossebre, per no malbaratar els interessos d’uns promotors que volien fer un també dalt de la AP7 però a l’altre costat del riu) van acabar votant la meva proposta, la mateixa per la qual em van expulsar.
Estic content de veure la depuradora una mica més a prop en el temps i en el lloc que vaig proposar i defendre i al mateix temps trist de veure que ja podia estar feta i funcionant si en lloc d’esperar que tombessin la ubicació de Ribamar l’ajuntament hagués tingut la valentia d’avançar-se, anular la opció de Ribamar, encetar un diàleg entre tots (que mai va existir) per cercar la millor ubicació i ser més eficient en les tasques pròpies com per exemple l’adquisició dels terrenys (han estat més de dos anys per acordar un preu dels terrenys amb sis o set veïns!).
Per contra, l’ajuntament va deixar que fos conselleria qui tombés la opció de Ribamar (un any i mig perdut), Vinuessa va decidir ell sol la nova ubicació a la mateta (entrada d’Alcossebre) mirant pels interessos de una promotora i no per l’interès general la qual cosa va provocar la discussió que tots coneixem i que va acabar en la meva expulsió il·legal del PSOE, perquè no em vaig plegar al “dictado” de Vinuessa i, finalment en la rectificació (que no els quedava altre remei) i l’acceptació de la opció del Racó de l’Home però pel camí van perdre dos regidors: conseqüència de la meva renúncia a seguir formant part d’un equip de govern que prioritza interessos particulars als generals i a la eixida d’AIAA de l’equip de govern (dimissió d’Albert inclosa) i també, amb un any més de retràs a sumar al que ja portàvem. Per rematar, i fruit de la seva incapacitat, varen necessitar un altre any i mig per tancar un acord de compra dels terrenys. En definitiva tot un exemple d’ineficiència que ha fet que més d’u es pregunti si el fet d’anar demorant la depuradora (i per tant demorant el desbloqueig de noves actuacions urbanístiques) no responia més a una acció deliberada per eliminar competència als que si poden i de fet estan construint (a algú li sona allò de la oferta i la demanda? Si limitem la oferta, per exemple bloquejant o demorant més del raonablement comprensible una depuradora i per tant noves actuacions urbanístiques, fem incrementar més el preu –o facilitat de venda- d’allò que hi ha disponible… no es açò “maquinació per alterar el preu de les coses”?)
Una ultima qüestió queda en el aire: El promotor del camp de golf “afectat” va comprar uns terrenys abans de que es conegués la ubicació definitiva (les finques concretes) de la depuradora. Quina casualitat que els terrenys que va comprar fossin part dels afectats finalment per la depuradora. Quant l’ajuntament va fer publica la ubicació concreta, aquest promotor (al qui aconsello jugar més sovint a la loteria, vista la seva capacitat endevinatòria) va tenir a be d’oferir gratuïtament els terrenys a l’ajuntament, això si, a canvi demanava la menudència de que li aprovessin el PAI del GOLF que havia presentat. Per sort l’equip de govern ja estava en minoria i no van poder aprovar aquest golf. Les qüestions que queden dons en el aire son les següents: per quant va comprar aquests terrenys rústics i “al cul del terme” quant els propietaris encara no sabien res? D’on (o de qui) va obtenir el promotor la informació de la ubicació abans que ningú? Quants diners ha guanyat aquest promotor en aquesta premonitòria compra i posterior venta a 12 EUR el metro quadrat que es el que pagarà l’ajuntament?
Si algú te la resposta a questes qüestions, la seva aportació serà benvinguda…