Nov 21 2007

Aznar, no es un fascista, es algo peor

(…) Pedir el respeto para Aznar aduciendo que ofenderle es ofender al pueblo español por ser un compatriota que fue elegido democráticamente, es como absolver a Radovan Karadzic y Ratko Mladic del genocidio de los musulmanes de Bosnia-Herzegovina, es como pedir Willy Brandt respeto para Hitler por ser un compatriota y haber sido elegido democráticamente por el pueblo alemán. Sólo se entiende a Zapatero si busca hacer méritos para ser canonizado o si actuó entonces y actúa ahora en clave interna o electoral.

No se entiende la actitud inaudita y prepotente (hay que ver para creer) de quien lejos de ser cauto y ecuánime pisa la dignidad de Nicaragua y Venezuela, dos estados soberanos, en la persona de sus dos presidentes elegidos democráticamente y se cree con autoridad para lograr lo que no puede conseguir el presidente de España, hacer callar a Chávez. Juan Carlos de Borbón se otorga el derecho de interrumpir en escena sin previo aviso ni pedirle permiso a la presidenta de Chile, Michelle Bachelet, para meterse donde no debía y decir lo que no podía al dar la cara por su amigo, el amigo de Bush, sin pensar que podía hacer saltar por los aires nuestras sólidas inversiones y relaciones comerciales y culturales con Ibero América, sin pensar que un Jefe de Estado no puede hacer el ridículo que él hizo, al dejar boca abiertos y pasmaos a los presentes y a los ausentes cuando vemos el vídeo y le oímos increpar a Hugo Chávez poniéndose por montera toda la tradición y el saber hacer de la diplomacia española al faltar al respeto debido a cuatro presidentes, a tres Jefes de Estado libres y soberanos. Nadie puede resbalar y caer en tal descrédito salvo que este pensando ya en su jubilación anticipada.

Que no encaja su salida de tono, su pérdida de nervios y de paciencia, su espontánea y reveladora arrogancia salvo que evidencie la huella impresa que dejo Fernando VII en su ADN, la que ha aflorado inoportunamente donde y cuando menos debía, pese a la esmerada y exquisita educación que le dieron su padre, el Conde de Barcelona y Franco, el invicto Caudillo de España por la Gracia de Dios, su mentor y protector que le designó para sucederle como futuro Jefe de Estado…

[Artículo completo de Olivier Herrera Marín, hoy en Rebelión]


Feb 18 2007

CIVISA torna a fer la cort a El Pinar d’Alcossebre

[Vist en No Tan A Prop]

La urbanizadora CIVISA ha reaparegut en el nostre municipi amb un nou intent de monopolizar a la urbanització El Pinar. Segons informacions de la premsa, aquesta coneguda empresa constructora ha presentat un projecte el dia 2 de gener a l’ajuntament per a reurbanizar El Pinar. No podem comprendre bé, com és que els veïns han d’assabentar-se pels periòdics de Castelló d’alguna cosa que l’Ajuntament guarda celosamente des de fa gairebé dos mesos. Pel que indica la nota de premsa, el que CIVISA considera un gravísim perill ecològic és que ningú hagi unit la xarxa de clavegueram d’aquesta urbanització amb la de tot el poble.

Independentment que la xarxa de clavegueram del poble no dispose de depuradora i per tant sigui indiferent que els seus abocaments es quedin en la muntanya o baixin al mar, o que fins i tot pogués semblar millor que no baixin al mar per a incrementar el fluix de femta fecal en què es banyen cada any els nostres turistes, el que oculta la nota de publicitat de CIVISA és que la seva intenció és la construcció de vuit-cents apartaments en el cim d’aquesta muntanya, el que sense dubte contaminaria molt més paisajística i ambientalmente que les fosses moltes biològiques, que en aquests casos gens contaminen dels escassos residents actuals. També oculten que la seva intenció d’oferir l’acondicionament i asfaltat de la pista que uneix la urbanització amb el poble, tindria com únic objectiu el permetre l’accés dels camions de gran tonatje sense els quals no és possible construir els monstres urbanístics que aquesta empresa pretén aixecar a El Pinar. Per una altra part la millora de l’enllumenat i altres foteses poden semblar molt interessants, però ens sembla que aquesta és una tasca que correspon a l’Ajuntament, que per cert mai va poder rebre l’acabament de la urbanització aixecada fa més de trenta anys, simplement perquè el promotor va desaparèixer i no ha tornat a donar senyals de vida fins que el passat any va rebre un bon grapat de milions de CIVISA per la venda dels terrenys que encara figuraven de la seva propietat. No deuria l’ajuntament haver localitzat a aquest avispat promotor i haver-li obligat a acabar la urbanització que els veïns van pagar per dues vegades i donar per rebuda l’obra? On està l’aval de divuit milions de pessetes de 1975 que roman en parador desconegut per part de l’ajuntament des de 1977 que el promotor havia d’haver dipositat en l’Ajuntament? Per favor Sr. Regidor d’Urbanisme, Sra Alcaldessa, quan els entri algun projecte que afecti als veïns de forma directa tindrien l’amabilitat de cridar-los i fer-los partícipes del tema abans que el curt termini legal per a examinar-ho i presentar al·legacions s’obrís? Para què serveix l’Agenda 21?


Feb 15 2007

Al Foro Ermua, la AVT y el PP

Cierto conocimiento de la psicología humana me lleva a pensar que nuestro problema es la falta de visión y coraje del Gobierno para derogar la obsoleta Ley de Partidos al servicio de la cúpula “neocon” de España y la falta de cultura democrática del franquismo sociológico para aceptar el veredicto de las urnas y respetar al Gobierno legitimo y a su presidente.

Cuando aprendan a escuchar, les podremos tomar en serio y empezar a hablar de cómo hay que tratar del cáncer que sufre nuestra sociedad, podremos hablar de todo cuanto sea preciso para reiniciar el dialogo y la negociación a fin de hallar una salida política al laberinto de Euskadi y de España.

Cuando aprendan a escuchar, podremos hablar del terrorismo de ETA y del de ustedes desde sus tribunas insolidarias y anticristianas. Podremos hablar de los tontos útiles de la kale borroka, de los cenáculos de la incultura y de los palacios de la injusticia. De Ibarretxe, Patxi López, Madrazo y Otegi y de los inmortales; Aznar, Rajoy, Acebes y Zaplana.

Cuando ustedes aprendan a escuchar, podremos hablar de lo humano y de lo divino hablando de terrorismo, del sordo y ciego de ETA hasta el colérico y vengativo de los dioses del Olimpo que sólo buscan el sitiar, vencer y destruir a Zapatero en la calle y en el Parlamento.

Cuando quieran hablaremos de su innegable e intransferible responsabilidad en el terrorismo de Abu Ghraib y Guantánamo y del que asola hoy Basora, Faluya, Bagdad (…) hablaremos del terrorismo que entierra hasta la esperanza y el derecho a la vida en Irak. Hablaremos del terrorismo de las bestias sueltas que se hicieron caca el sábado 3 de febrero en la Puerta de Alcalá, rugiendo, «¡Zapatero, al hoyo, con tu abuelo!».

[lee el artículo completo de Olivier Herrera “tio” aquí]


Feb 13 2007

Oda a Aznar

Si les duele una muela se les corta la cabeza, si resisten, no quieren ser ricos y libres, se destruyen sus casas, escuelas y hospitales, si no valoran y aceptan nuestra cultura y libertad, se les mata. En Faluya, cuando la turba mata y descuartiza cuatro santos, la respuesta debe ser terrorífica, hay que cobrarse cien por uno, pasar a cuchillo los varones, viejos y mayores de 8 años, seducir y abandonar las mujeres y niñas pobres, terrorista es quien abre la puerta a un terrorista o le ve y no lo denuncia.

Cuando Aznar confiesa su ignorancia sobre la inexistencia de las armas de destrucción masiva en Irak, más que de sincero peca de humilde, y lo hace para no ofender con su suprema inteligencia a los vivos ni a los muertos a la mayor gloria del pueblo elegido por Dios.

Señor Ex-P. Su suprema sabiduría e inigualable destreza en el manejo del padel y la pluma agigantan su de por si alta estatura, proyectando “urbi et orbe” su excelsa figura de literato y estadista. No es adulación cuanto le digo -sin sonrojo alguno- es la expresión de mi más sincero y profundo reconocimiento por los inmensos beneficios que su lograda misión en tierras infieles le ha reportado a España, al destruir los rebaños de cabras asesinas y requisar la caca negra de los escarabajos metálicos.

En el futuro, cuando el mono erguido haya exportado su civilización a las más lejanas galaxias, los poetas seguirán glosando las hazañas del invicto stratega que creció a la sombra del Valle de los Caídos, forjo su espíritu nacional sobre los luceros y casó a su niña en el Escorial. Él estornudaba y temblaba la Pepa, se inclinaban los robles y oscurecía el sol.

[lee el artículo completo de Olivier Herrera “tio” aquí]


Feb 06 2007

Abraçades i petons en FITUR

ISABEL SORIANO ABRAÇA I PETONEJA EN FITUR A CAMPS I A FABRA

El passat dijous 1 de febrer, rebríem en FITUR, en l’estand d’Alcossebre, l’esperada visita del PSOE-PSPV, diputats, senadors i candidats/es als ajuntaments de Morella i Onda, Castelló i València entre altres pobles i ciutats; Isabel Soriano lluïa el seu millor margalló per a fer-se la foto de família amb Carmen Alborch i Ignasi Pla, per citar a les dues estrelles. Isabel semblava la nena que surt de “Tómbola” amb dos nines i el petó de l’inefable Ximo Rovira, fins a aquí, tot encaixa a la perfecció, tot s’ajusta al guió previst.

Isabel Soriano, -dit sigue de passada- a més de ser molt seua, ha rebut una educació tan exquisida, que no es rebaixa a saludar ni dirigir la paraula al President del Patronat de Turisme d’Alcossebre, malgrat estar al seu costat tot el matí, cosa normal en Soriano, doncs és públic i notori que la senyora Alcaldessa només atorga el seu favor i confiança a qui li ofereix i li talla la coca de tomàquet, li bat palmells i riu les seves gràcies.

Sabíem que Isabel Soriano busca el contacte humà, que és afectuosa i petonera, i li encanta tocar, abraçar i besar a qui se li posa a tir sense fer cap distinció -si li segueix la corrent- mentre diu la seva expressió favorita “carinyet”, cert, això no és dolent, més aviat tot el contrari, doncs encara que “La española cuando besa, es que besa de verdad, y un beso no se lo da a cualquiera” el bes lliure i desinhibit sempre ha estat un dret i un valor per a l’esquerra més o menys radical.
Sabem que no hi ha res més desinteressat que l’entrega total a l’igual i al diferent, res més sublim que l’amor que no és carnal ni és d’aquest món, l’amor sense límits i sense pudor, platònic i incombustible.

Sabem que l’amor autèntic és un huracà de foc que arrasa amb tot, salta totes les barreres, trenca totes les normes, lligaments i regles socials, la passió de l’amor és més forta que la raó i fa que l’ànima enamorada traeixi el seu origen, la seua família, la seua classe i el seu partit -los Capuletos- para passar-se a l’altre bàndol -los Montescos-.

Sabem que l’amor passa de les bones maneres i de l’educació de les nostres mares, la bogeria de l’amor passa per sobre de tots i de tot al no conèixer la cautela ni atendre altra raó que no sigue la veu del cor. Això va valer tant per a Isabel 1ª de Castellà (La Catòlica) com val per a Isabel Pantoja i Julián Muñoz (els nuvis d’Espanya) i per a Isabel 5ª d’Alcalà, la dolça i impol•luta senyora de La “puta política” que perd fins a… per els seus amics i amors de l’ànima.

L’ardor juvenil i la desinhibició de la senyora Soriano, és tal, que dijous passat, 1 de febrer, ens va oferir una escena esperpèntica i surrealista digna del pinzell de Goya, la ploma de Valle-Inclán o l’ull deBuñuel. La tigressa del Maestrat s’havia fet la foto de rigor amb Joan i Carmen, però seguia vigilant el seu pati per a saltar sobre qui es posi a l’abast dels seus petons.
Absort en les meves reflexions i frustració al veure que passaven les hores i la senyora Alcaldessa no li donava cap bes ni li dirigiria la paraula al President del Patronat de Turisme d’Alcossebre, d’imprevist apareix davant meu Francisco Camps degustant dos súper-llagostins de Vinaròs, per un instant els nostres ulls es van mirar a menys d’un metre de distància. Gustosament hagués encaixat la mà del President de la Generalitat Valenciana, com ho vaig fer en el mateix lloc i idèntiques circumstàncies, amb Joan Lerma fa 24 anys, i hagués estat per mi un plaer i un honor, doncs salvant les distàncies de temps i polítiques, a Lerma l’any 1985, li vaig respondre com poeta revolucionari en atur tècnic, i a Camps el 2007, ho hagués fet com President del Patronat de Turisme d’Alcossebre, i no més. No va ser possible, aquesta volta no hi havia un Jordi Pau per a presentar-me i jo no se dir “Cu-Cu, aquí estic jo Senyor President”.

La senyora Soriano, segons sembla té les coses molt més clares, no descansa ni dorm pensant en la depuradora ni pateix de manies i quan va vore que Camps no es parava a saludar-la, salta com una gata en zel disposta a tot per defensar el seu, i agafa a Camps davant les carxofes de Benicarló, que boca obertes contemplen la seva abraçada i els seus besos al President de la Generalitat. No satisfeta amb la seva intrèpida feta, Soriano es gira i agafa per banda a Carlos Fabra -el que mana- per a fer-li un bes càlid i suau al President de la Diputació. La classe i l’elegància d’Isabel, paralitza al servei de seguretat del PP, que un barbut és un barbut i una dama és una dama.
Moralitat: L’Alcaldessa no estima al President del Patronat de Turisme d’Alcossebre elegit democràticament amb l’únic vot en contra del seu Regidor de Turisme (sic) i com l’amor es lliure abraça públicament a qui oficialment són els seus adversaris polítics, ¿…? serà que els pensa fondre a besos.

Reflexions filosòfiques i llicències poètiques a part, el que he dit és innegable i espero que prenguen nota Joan Ignasi Pla i José Maria Panella, ells coneixen molt bé l’origen i les causes del desgovern del PSOE i el seu suport el BLOC en Alcalà i no poden seguir tocant-se el melic. Que el nostre País precisa de polítics amb dignitat i voluntat, amb coratge i capacitat per a guanyar-li al PP i jubilar a Fabra, les ximpleries i les mentides no serveixen de res i caldrà filar prim, si de bo volen guanyar la Diputació de Castelló o arrabassar-li al PP el diputat de Sant Mateu en Alcalà-Alcossebre.

Olivier Herrera Marín



Fòrum ciutadà d'Alcalà-Alcossebre