Feb 17 2007
Ens la volen clavar
Ahir a les sis del vespre del divendres de carnestoltes, quant quasi tot el poble estaba ja disfressat i preparat per a la festa, em van trucar des de l’ajuntament per a entregar-me “una comunicació”.
La comunicació en qüestió va resultar ser la convocatòria d’una Sessió Extraordinària de la Comissió Informativa d’Urbanisme, Obres Públiques i Serveis, i es preceptiva per dictaminar sobre temes que s’hauran de portar a votació al Plenari. L’ordre del dia de la sessió: “Aprovación del expediente de contratación y apertura del procedimiento de licitación del contrato para la prestación del servicio de abastecimiento domiciliario de agua potable de Alcalà de Xivert, mediante concesión”
El curiós del cas es que, com ja ens temíem, i com ja es va fer ressò la premsa en el seu dia, la proposta de l’ajuntament per la concessió es per al màxim període previst en la llei, es a dir 50 ANYS. No queda clara la justificació de la necessitat de condicionar aquest servei (vital i estratègic) per als propers 50 anys, com tampoc queda clar la “tramitació d’urgència” que se li vol donar a aquesta contractació ara que falten a penes tres mesos per acabar la legislatura i quant resulta que portem des de 1999 amb el contracte de concessió expirat. El què si que està clar son dos coses: que aquest contracte serà el major contracte econòmic de la història d’Alcalà-Alcossebre (probablement entre 50 i 60 milions d’EUROS en 50 anys) i que el responsable polític de la preparació del concurs i de tot el referent amb aquesta contractació es (sempre amb el beneplàcit de PSOE i BLOC) Vicente Vinuessa, una persona, com tots sabem, digna de tota confiança.
El fet de que es doni la documentació als regidors el dia que comença carnestoltes, es convoqui la comissió per al proper 22 (al vell mig de la setmana carnavalera), i que amb tota probabilitat el Pleno serà just dilluns o dimarts després de Carnestoltes i, com no, Extraordinari (per intentar limitar el debat a la seva mínima expressió legal al temps que impossibilitarà la possibilitat de realitzar qüestions de control –en la línea transparent i democràtica de Soriano, vaja) dona que pensar… Però no siguem malpensats que segur que no hi ha intencionalitat alguna en el fet de triar aquesta via extraordinària d’urgència i aquestes dates per intentar clavar-nos (per vida, 50 anys) el “contracte” de la seva vida.
Sigui com sigui i com que es setmana de festa i bon humor, mentre jo em quedo putejat estudiant-me els prop de cinc-cents fulls de l’expedient, us deixo aquesta bonica, i adient, cançó dels col·legues de La Hora Chanante per aixecar els ànims.
Salut i bon carnestoltes!
